Baròmetre de Consum Barclaycard-IESE: Com, en què i amb què gasten els espanyols?
La despesa per càpita en educació a Espanya ha augmentat un 37% durant la crisi econòmica (entre 2007 i 2014), segons el Baròmetre de Consum Barclaycard-IESE. De l’estudi, que analitza com, amb què i en què gasten els espanyols i com han modificat els seus hàbits de consum durant la crisi, també es desprèn que el consum per càpita ha caigut un 8,6% en aquest període.
La despesa per comunitats
La despesa mitjana per càpita del conjunt d’Espanya se situa en 10.760 € el 2014. A Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid es realitza aproximadament el 50% de la despesa en consum total a Espanya.
Les comunitats amb major despesa per càpita són País Basc (13.313 €), Navarra (12.599 €) i Madrid (12.558 €), mentre que les tres amb menor despesa per persona són Canàries (8.906 €), Extremadura (9.194 €) i Andalusia (9.237 €).
Les comunitats on més s’ha sentit la crisi en el consum en aquest període han estat Balears (16,5%), Canàries (-15,2%) i Múrcia (-15%) i en que les que menys, Extremadura ( -0,4%), Aragó (-0,5%) i País Basc (-1,1%).
Tenint en compte les diferents categories de despesa per persona, les que més s’han reduït durant la crisi en el conjunt d’Espanya han estat joieria (-58%), mobiliari i equipament de la llar (-37%), roba i calçat (- 29%), restaurants (-24%), vols i hotels (-17%), estètica i cures personals (-10%) i aliments i begudes (-3%). No obstant això, en aquest període s’ha incrementat la despesa per persona en educació (37%), aigua, gas, electricitat i telèfon (21%) i sanitat (13%).
Aliments i begudes s’emporten la major part del pressupost
El Baròmetre de Consum IESE-Barclaycard, amb dades per comunitats autònomes a partir de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, també ha estudiat com gasten els espanyols en funció de la situació particular de cada llar (edat del sustentador principal, nivell d’ingressos nets o estructura familiar).
Així, per a totes les franges d’edat, aliments i begudes és la partida de la despesa que s’emporta la major part del pressupost de la llar. Un 33% per a llars amb un sustentador principal de 65 anys o més; un 26% per a llars amb edats intermèdies i un 22% en llars on el sustentador principal té 30 anys o menys. En el cas de la despesa en restaurants, la situació és a la inversa: un 19% els menors de 30, enfront d’un 9,6% per als de 65 o més. La despesa en educació és més gran per a llars intermedis (3,1%), els que típicament tenen joves al seu càrrec.
Roba i calçat té una ponderació semblant en els dos grups d’edat inferior, al voltant del 10%, que baixa a un 7,2% en llars de 65 anys o més. Els més joves gasten més carburants i vols i hotels que les altres categories, mentre que els majors de 65 anys gasten més en sanitat i en aigua, gas, sanitat i telèfon.
La categorització per estructura de la llar no llança diferències substancials per a la despesa en aliments i begudes ni per a despesa en restaurants. En canvi, s’observen diferències substancials en les llars amb fills, que gasten més en educació (un 4%), en roba i calçat (un 11%), però també en carburants (un 9,8%). En el cas de sanitat, les llars amb nens gasten el 6% de pressupost, les llars d’un adult 9,1% i els de dos adults 9,4%.
A més renda, més despesa en restaurants
La categorització per ingressos de llar mostra que la fracció del pressupost destinat a aliments i begudes és de 36%, 28% i 22%, respectivament, per a les llars amb menys de 1.000, entre 1.000 i 3.000 i més de 3.000 euros d’ingressos nets mensuals. Així mateix, aquests valors en el cas de restaurants són de 9%, 14% i 17%, respectivament. Pel que podem estimar que les llars de majors rendes substitueixen el consum d’alimentació a casa per la despesa en restaurants.
En educació, les proporcions són menys d’un 1% per a rendes baixes, 2% per a rendes intermèdies i gairebé 5% per a rendes altes. Aquest mateix ordre es dóna en les categories de vols i hotels, amb 2%, 4% i 6% i en roba i calçat, amb 7%, 9% i 10%, respectivament.
El supermercat, on més es fa servir la targeta de crèdit
L’efectiu segueix sent el mitjà de pagament majoritari a Espanya. La major part dels estudis realitzats al respecte estimen que prop del 84% de les transaccions al nostre país es produeixen amb bitllets o monedes. Segons l’informe cashless Journey Spotlight de MasterCard, el 16% de transaccions restant es divideix entre pagaments amb targeta (7%), domiciliacions i transferències (un 8%) i xecs (1%). No obstant això, les transaccions amb targeta creixen més que les realitzades amb qualsevol altre mitjà de pagament.
El nombre total de targetes en circulació (dèbit i crèdit) puja a 68 milions el 2014, un 3% menys que l’any anterior. No obstant això, el nombre de targetes de crèdit s’ha mantingut estable i ronda els 43 milions, dels quals s’estima 15 milions són revolving. Tot i que no existeixen dades oficials sobre el nombre de targetes per persona a Espanya, Barclaycard estima que la mitjana per persona se situaria en 2,15.
L’import mitjà per operació amb targeta es manté estable des de 2013 i se situa, segons les dades del Banc d’Espanya, a uns 42 euros. Aquesta quantitat, cada vegada més petita, reflecteix la gradual adopció de la tecnologia contactless.
Segons les dades obtingudes de l’anàlisi de la cartera de Barclaycard, els espanyols fem servir la targeta de crèdit en primer lloc per pagar les compres del supermercat, seguit de les compres en grans superfícies, roba, bricolatge i llar i estacions de servei.
Descarrega l’estudi complet Baròmetre de Consum Barclaycard-IESE
Article publicat a IESE
