Fa uns dies em van preguntar si el Monopoly és una bona forma d’introduir les finances personals als nostres fills. Vaig respondre que relativament, ja que d’una banda aprendran sobre el valor dels diners o a negociar per adquirir alguna cosa, però que d’altra banda potser arribaran a la conclusió que cal dedicar-se al món de l’hostaleria i arruïnar al proïsme per tenir èxit.
Jugar per evitar el suspens en finances
JORDI MARTÍNEZ LLORENTE - Camí de casa vaig seguir pensant sobre quins havien estat els jocs que a mi més m’havien aportat en aquest camp, sorprenentment i sens dubte vaig concloure que el joc que més em va ensenyar sobre finances en la meva adolescència va ser La Trucada de Cthulhu, joc de rol basat al món fantàstic d’H.P. Lovecraft i ambientat en els anys 20 del segle passat.
Reconec que pot sonar estrany, però jugar a rol a part d’ensenyar-me a treballar en equip, a desenvolupar la meva imaginació, a tenir empatia, a interpretar un personatge, a estimar les novel·les de Lovecraft i a lluitar contra el mal, també em va ensenyar finances personals.
Les partides del dissabte em van fer reflexionar sobre la inflació, com era possible menjar per tan pocs centaus? Una Thompson per 200 dòlars? Parlant de dòlars, també vaig aprendre a calcular el tipus de canvi, en aquest moment en pessetes, posteriorment en euros. Vaig aprendre a viure d’un salari (tot començava amb un tirar un dau de 10 per calcular els ingressos anuals. Vaig prendre decisions immobiliàries, decidim al costat dels meus companys d’aventures compartir llar en Arkham, això a part de facilitar que quan ens cridés Wingate per a una nova missió estiguéssim tots junts ens resultava un avantatge econòmic.
La meva primera crisi financera la vaig viure en 1929! Vaig aprendre també a valorar diferents opcions, per exemple, una missió al Caire, què convé més, un hotel de luxe o una pensió? Parlant del Caire, els meus personatges van aprendre a regatejar en mercats de tot el món, sempre a discreció del màster i amb el pertinent tiratge dels daus de 20 aconseguíem millor o pitjors tractes; comprenent a tot moment la importància de disposar de més estalvi i/o efectiu per al futur. També vaig aprendre solidaritat econòmica, quantes vegades el que més tenia va pagar despeses del que tenia menys, o quantes unes altres repartim equitativament les recompenses per la resolució dels casos…
Ara, a punt d’estrenar els 40, ja no juguem cada dissabte, juguem un divendres al mes, però estic segur que si pregunto als meus amics del rol quant valia un Ford T en 1920 s’aproparan més al preu real que si els pregunto per un Seat Eivissa en 2015.
L’Educació Financera la podem trobar fins i tot allí on mai ho diríem, tenim un munt d’oportunitats de potenciar les competències financeres dels nostres fills, tot comença a casa, fomentar la cultura financera també.
JORDI MARTÍNEZ LLORENTE, Director d’ educació financera a l’Institut d’Estudis Financers (IEF).
