Josep Colmenero, María Teresa Franquesa, Marta Alsinella, Pere Palau i Manuel Béjar.
Escrit d’en Manel Béjar, cap de grup i voluntari d’EFEC:
El dimarts passat, dia 18 de març, vaig gaudir d’una petita trobada amb voluntaris d’EFEC.
Com a responsable de grup vaig tenir la gosadía de convocar una reunió dels voluntaris que tinc assignats. El principal objectiu que em vaig propossar era senzill i ambiciós a l’hora: conèixer-nos de debò una sèrie de gent que no ens havíem vist mai i que només, aparentment, teníem una cosa en comú, ser voluntaris d’EFEC. En definitiva, estava segur que d’una manera natural i sense cap sofisticació sortirien moltes sinergies de tot tipus que ens ajudaríen a tots des de molts punts de vista.
En un parell de dies van respondre afirmativament cinc voluntaris dels dotze que tinc assignats. En total, seriem sis els que assistiríem a la reunió. Els altres , quasi tots van respondre i sempre amb molta correcció i més de un amb cordialitat, afegint explicacions per no poder venir. En fi, gairabé un 50% d’assistència prevista. Tot un èxit, donades les meves expectatives. Ja més animat, vaig reservar taula al Mesón de Sant Cugat, situat molt a prop del famós Monestir , lloc que, encara i estar situat molt céntric, es menja molt bé i a un preu molt popular.
La reunió va ser molt entranyable. Persones que no s’havien vist fins llavors en sa vida de seguida vàrem connectar molt bé. Tothom es va sentir cómode per parlar del que va voler. De les activitats professionals, de la jubilació, de la familia, de llibres, de la vida en general. El lloc era acollidor i relaxant. I clar, també van sortir anècdotes dels tallers.
I perqué va ser un dia complert d’EFEC ? Tal com diu la llei de Murphy, jo que estava preocupat perqué sortís bé aquella primera reunió, rebo el dia anterior de la mateixa una trucada de la Irene d’EFEC. “Manel ha sorgit una incidència a un Col.legi que està molt a prop del teu domicili……que et sabria greu donar un taller de …?” Vaig dir que si. Clar, Es el que pasa si estàs de reserva. Doncs, bé, a més de que coincidía amb el dia de la reunió hauria de donar un taller que no havia fet mai fins llavors encara que per primera vegada era en un Col.legi de la meva població. De cop se’m va oblidar la preocupació per la reunió de l’endemà, doncs tenia de posar-me a preparar-ho. No podiar dir que no en conciència, el col.legi realment està a prop de casa meva i, afortunadament, l’agenda d’un pre-jubilat és molt manipulable, així que vaig acabar fent un talleret de Finances per la Vida. En fí, aquell matí que era previ a la reunió del migdia i que es preveia tranquil, es va complicar una mica. El taller, va ser enriquidor com tots. Els alumnes al principi inquiets pel tema, després interessats, i ja més relaxats preguntant per tot, i ,crec jo, al final, la majoría d’ells expresant una gran satisfacció per l’experiència. I jo més content que ells per haver-los conegut i traslladat alguna de les meves experiències i coneixements.
Per cert, a la tarda, després de la trobada, el Pere com no tenía cotxe, el vaig portar a casa seva. Al final , mira per on, si que vaig acabar fent la cerveseta però a casa del Pere. Mai se sap, però te pinta de una una nova amistad de qualitat i, afortunadament, aquesta no és virtual!!
Per tant, qui ho anava a dir, un dia molt complet d’EFEC.
Sant Cugat del Vallés, 21 de març de 2014
Manel Béjar
Congreso PISA: Finanzas para la Vida
